Intromissions
És un text subtil, profund, que no cau en maniqueismes
És un text subtil, profund, que no cau en maniqueismes
Qui té raó? ¿Simenon, amb més de dues-centes novel·les, o Rulfo, amb dos llibrets? ¿Bella Tarr, que ha deixat de fer cine, o Woody Allen, que en fa massa? La resposta, crec, és que tots.
La manca d’esforç per a buscar i assaborir la diversitat del món és la font dels tòpics, simplificació que és amputació i desconeixença
'Incerta glòria' té el do d’incomodar tothom: franquistes, comunistes ortodoxos, Església oficial i anarquistes
Khatyn es converteix en símbol de molts altres pobles, almenys cinc mil dos-cents noranta-cinc, que són cremats i els habitants dels quals assassinats
No negaré que El crit és una obra potent, que esborrona, on les formes projecten desesperació, pànic, abisme
Té raó Amos Oz quan diu que Lliçó d’alemany, la novel·la que Siegfried Lenz publicà el 1968 i que ha vist la llum en català gràcies a Club Editor, aconsegueix “fer imaginable l’inimaginable”
Què és, en definitiva, un nom? Una arbitrarietat que diu poc o no res sobre l’individu
...i el demandant, si no era obtús o carregós, deixava córrer la proposta
S’aplaudeix massa, sovint sense criteri, per inèrcia d’un protocol que fa tuf de resclosit
Els museus, com les platges desertes, com els boscos, són llocs on m’he trobat a prop de mi mateix
Les vivències intenses són les imprevistes? La vida de veritat és la que ens succeeix, i no la que planifiquem o busquem?
Qui busca la literatura o la música, acaba trobant-los
És el professor que encomana entusiasme per la matèria que explica; carter és el crític, l’historiador o el llibreter
En català només es pot escriure seriosament des de l’exili. O des d’un poblet remot, deia l’escriptor
Locutors de ràdio, trobeu normal dir en públic, enmig de les notícies, que sou els més escoltats?
Proliferen al País Valencià homenatges a personatges injustament silenciats com Estellés, Ovidi, Raimon o Sanchis Guarner
Penses: tot està per fer, tot és possible. I tornes a fer projectes, a mirar endavant
Veure un mort impacta, veure’l enmig de la fosca i del silenci, congela
El cineasta Béla Tarr retrata el dilema entre el pecat i la dignitat a 'L’home de Londres', de Georges Simenon
Cada obra de l'escriptor és un recull d’anècdotes reals poc o gens conegudes
Aquesta secció ha tingut tot l’aire d’un dietari, un dietari en obert
Vivim en un entorn ideal perquè els escriptors acabem convertint-nos en uns individus solitaris, esquerps, fracassats
D’Ovidi Montllor m’agraden unes quantes cançons, no moltes, però sobretot m’agrada la seua actitud, en l’escenari, en la vida
La realitat se’ns escapa per mil escletxes, car som éssers limitadíssims per a assimilar-la
La darrera novel·la de Dostoievski és “el seu últim i suprem acte de fe"
Hi ha molta gent que necessita tindre mites, que exagera els seus referents i en fa bandera