_
_
_
_
_

Una resolució palestina insta a aconseguir la pau amb Israel en un any

El text lliurat a l'ONU estableix la retirada israeliana dels territoris ocupats el 2017

Mur de separació israeliana.
Mur de separació israeliana.ABIR SULTAN (EFE)

Jordània, membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va presentar dimecres un projecte de resolució en nom de Palestina i dels països àrabs que estableix un període d'un any per concloure les negociacions de pau amb Israel a la recerca de dos “Estats democràtics i pròspers” i fixa el 2017 com a termini per completar la retirada israeliana dels territoris palestins.

La proposta, que considera que seria una solució “justa, duradora i global per posar fi a l'ocupació israeliana”, va ser lliurada formalment als 15 Estats membres del Consell de Seguretat. El procediment estableix que podria ser votada en 24 hores, però les negociacions sobre el text poden durar dies o setmanes.

Más información
Abbas reclama a l'ONU un “calendari ferm” per posar fi a l'ocupació israeliana (castellà)
Abbas amenaça Hamas a trencar l'aliança si no cedeix el poder a Gaza (castellà)
El president Abbas planteja la creació unilateral d'un Estat palestí (castellà)
La pau impossible (castellà)
Palestins i israelians insisteixen a no donar per mort el procés de pau (castellà)
Al mig d'Orient (castellà)
El procés de pau agonitza (una altra vegada) (castellà)
Israel intenta frenar una resolució de l'ONU per pactar la pau el 2016

El projecte de resolució afirma que un acord de pau ha d'establir-se sobre les fronteres del 1967, amb Jerusalem com a capital compartida dels dos Estats. Així mateix, insta les parts a abstenir-se de “qualsevol acció unilateral i il·legal, inclosos els assentaments, que podria minar la viabilitat de la solució dels dos Estats”. Israel accepta l'existència d'un Estat palestí, però no sobre la base de les fronteres del 1967.

Perquè una resolució sigui adoptada són necessaris nou vots. En aquest cas, els Estats Units podrien exercir el seu dret de veto a la proposta palestina, tal com ha advertit en els últims dies. Per evitar una situació semblant, França, el Regne Unit i Alemanya estan treballant en un text alternatiu que no estableixi terminis temporals per a una retirada d’Israel dels territoris ocupats, però que sí que permeti la volta al procés de pau. L'última ronda de negociacions entre Israel i Palestina, afavorida pels EUA, es va frustrar a l'abril.

El text presentat pels palestins està suavitzat respecte al que van fer circular a l'octubre, després que el president Mahmud Abbas digués en l’Assemblea de les Nacions Unides que havia arribat el moment d'una via ràpida per l’Estat palestí. En aquest es fixava el novembre del 2016 com a data límit per a “la total retirada d’Israel del territori ocupat des del 1967”, incloses Cisjordània i Jerusalem est.

Un text semblant mai no hauria estat aprovat pels Estats Units, que no volen que una resolució amb dates precises lligui les mans dels negociadors ni interfereixi en les eleccions israelianes del març del 2015.

Davant el bloqueig del procés de pau, els palestins van emprendre una ofensiva diplomàtica

El representant palestí davant l'ONU, Riad Mansur, va declarar que la proposta està oberta a negociació. Malgrat que Palestina volia una votació ràpida, els països àrabs li han aconsellat suavitzar la seva posició i obrir-se a una negociació per a una text assumible pels Estats Units.

El secretari d’Estat, John Kerry, ha tingut en els últims dies reunions a Europa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, representants palestins i de la Lliga Àrab, i amb els seus homòlegs de França, el Regne Unit i Alemanya.

El seu principal argument per evitar una resolució que obligués Washington a exercir el seu dret de veto va ser evitar donar arguments als partits més extremistes que es presenten a les eleccions israelianes. Els Estats Units, a més, temen que el seu veto podria deteriorar la seva aliança amb els països àrabs per combatre els terroristes de l’Estat Islàmic.

En les seves intervencions púbiques d'aquests dies a Europa, Kerry ha apostat sempre per la precaució i per evitar moviments unilaterals. El secretari d’Estat va considerar que era un “imperatiu” rebaixar la tensió. “Tots tenim un sentiment d'urgència en aquest tema, però també hem de ser molt conscients que hem de calibrar amb molta cura qualsevol moviment en un moment tan complicat per a la regió”, va dir Kerry a Londres.

"Entenem la frustració dels palestins, de l’Autoritat Palestina i del president Abbas, així com d'aquells que pressionen perquè no veuen cap altre camí", va afegir.

Kerry va assenyalar que en les seves converses amb representants àrabs i europeus no va discutir qüestions concretes d'una possible resolució acceptable per als EUA. Sobre aquest tema es va limitar a dir que Washington considera que “ningú no ha d'interferir o fer res que pugui ser percebut com una interferència en el procés electoral”.

Els EUA no volen que una resolució amb dates precises lligui les mans

Des de la guerra de 50 dies de l’estiu passat a Gaza, les tensions han augmentat entre Israel i Palestina, amb víctimes en tots dos bàndols. Davant el bloqueig del procés de pau, els palestins van decidir emprendre una ofensiva diplomàtica, el primer fruit de la qual és la resolució presentada aquest dimecres per Jordània.

El negociador palestí Saeb Erekat va advertir aquesta setmana a Londres, abans de reunir-se amb Kerry, que si els Estats Units bloquejaven la seva iniciativa, bé perquè exercien el seu dret de veto o bé perquè impedien que Palestina obtingués els nou vots necessaris, Palestina tramitaria la seva adhesió a organismes internacionals com el Tribunal Penal Internacional, cosa que li permetria acusar Israel de crims de guerra. Els EUA s'oposen a una decisió així, perquè consideren que enfonsaria encara més el procés de pau.

Riad Mansur, enviat especial palestí davant l'ONU, va advertir aquesta setmana a la comunitat internacional que no es podia ignorar més temps la qüestió palestina. “Si no tenim èxit, seguirem endavant. El nostre problema no s’evaporarà. Entrarem en una altra fase”. En relació amb una possible integració en el Tribunal Penal Internacional, Mansur va dir: “Avui estem més preparats per defensar una causa en l’arena internacional que abans”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_